Que podem aprendre dels videojocs? La classe-videojoc de Mr. Andersen

La següent conferència la va realitzar el professor Paul Andersen dins d'un acte TEDx. Mr. Andersen, com ell es presenta, ha estat professor de ciència durant més de 18 anys en varis centres de Montana, als Estats Units, i també és un actiu videoblogger que ha penjat un bon nombre de vídeos educatius i científics que podeu trobar tant en el seu canal de Youtube com a la seva plana web, Bozeman Science.

Per si no teniu temps de veure-la o no sou gaire amics de l'anglès miraré de fer-ne un petit resum.

Durant la conferència s'esmenten varis temes al voltant de l'educació però la idea, el punt de partida inicial és que els videojocs són divertits i que l'escola hauria de ser divertida. És per això que Mr. Andersen aprofita unes vacances d'estiu per a preparar el següent curs escolar amb una metodologia que incorpora elements dels videojocs. Fent servir les possibilitats de la plataforma Moodle va idear una mecànica per als seus alumnes els quals, a mesura que avançaven pel temari del curs i realitzaven tests i altres activitats, anaven guanyant punts d'experiència que, al final del curs, es traduïen en una qualificació o una altra. A més a més, aquesta mateix "videojoc", que va anomenar "Biohazard5", disposava d'altres utilitats com fòrums per respondre preguntes dels seus alumnes, vídeos i animacions i fins i tot una classificació on els alumnes podien comparar els seus punts d'experiència amb els de la resta de companys.

Paul Andersen defensa que mitjançant els videojocs es poden aprendre conceptes tant importants com "Failure is OK", és a dir, que equivocar-se està bé, forma part de l'aprenentatge (i és que a les escoles actuals l'error s'estigmatitza). Tothom que ha jugat a algun videojoc s'ha trobat amb un moment difícil, una situació complexa on només a base de la proba-error i de perdre vides ha aconseguit superar-la. Amb perseverança i aprenent dels errors. Failure is OK.

Per altra banda, dels videojocs  s'extreu la importància del "leveling". Cada alumne aprèn, millora i avança a un ritme diferent. Si donéssim a cada alumne el mateix videojoc, al cap d'un determinat temps cadascun d'ells es trobarà a un nivell diferent i cadascuna de les partides serien, de ben segur, ben diferents entre elles. Mr. Andersen ens diu que el paradigma que impera a les escoles, i relacionat amb l'estigmatització de l'error, és "Tots teniu un 10 i com més errors feu, menys nota tindreu". En el seu videojoc, tots els alumnes comencen amb una qualificació de 0 i a mesura que superen activitats van pujant la seva nota a mesura que guanyen experiència.

Per últim, aquest professor explica quins errors s'ha trobat al fer servir aquesta metodologia. Primer, aquest sistema fa que els alumnes siguin més responsables del seu aprenentatge: tot i tenir unes guies, són ells qui han de triar quan i com aprendre i alguns estudiants, com ell diu, s'han estrellat. Segon, ha detectat molts problemes de comprensió lectora entre els estudiants, segons ell perquè estan acostumats a que els professors llegeixin el temari per ells. I tercer, fa notar que el fet de fer servir TIC i altres tecnologies no millora per si sol el procés d'aprenentatge. Com ell diu, els  humans no som vulcanians, sinó que som éssers emocionals i socials i a l'escola cal potenciar aquestes interaccions.